Adivineu on marxo de pont???

Una altra pista: és una capital europea i no n'hi ha tantes...

Y qué le voy a hacer si es que últimamente...
... llueven dulces multicolores en mi habitación.
Y qué le voy a hacer...
... si me aparecen bambis cual campanillas encerradas en lámparas mágicas?
Y qué le voy a hacer...
... si las lagartijas salen de sus escondites bajo la lluvia para sugerir a las brujas que se peinen?
Y qué le voy a hacer...
... si me crecen mariquitas mutantes en las macetas o los colibrís se posan en mi corral?
Y qué le voy a hacer...
... si del urinal me sale una col?
Y qué le voy a hacer...
... si el arcoiris se ha instalado en mi ventana?

Y qué le voy hacer si es que últimamente...
... mis margaritas lloran de felicidad y crecen hermosas porque ya nadie las deshoja.

Si estoy loco, bendita locura!!!

Sortia a les notícies de fa uns dies enrera:

Una salsa extra picante causa el caos en el centro de Londres

Temps era temps, hi havia un regne molt xicotet governat per una reina estupenda a la qui tots els seus súbdits estimaven amb devoció infinita, i amb motiu, perquè ella es desvivia per ells, era generosa, comprensiva, divertida si era necessari, administrava amb sabiduria consells a tothom qui li demanava opinió, no soportava la injusticia en el seu territori, i havia desterrat la pobresa i la infelicitat del seu petit reialme.

Governà i treballà de forma incansable durant molts anys per la seva gent, tant que no tenia temps per a ella, i això era l'únic que entrisitia als seus súbdits que veien com al final de cada un dels esgotadors dies, ella es recollia amb melancolia a la seva habitació i passava llargues hores en el balcó de la seva habitació mirant a l'infinit pensant qui sap en què mentre les seves fantasies regaven i feien créixer els geranis del seu balcó.

Un dia però desaparesqué, fou com si hagués marxat volant durant la nit. La gent la buscà desesperadament durant mooolts dies, però fou com si la terra se l'hagués empassat. Al cap de poc temps començà a circular el rumor que la reina havia estat segrestada per un xicot del poble per regalar-li la felicitat que ella havia regalat a tanta gent.

El rumor es féu ràpidament llegenda i així durant generacions els avis expliquen als seus nets la història de la reina segrestada al passar sota el balcó. Es diu que mentre visquin i floreixin els geranis del seu balcó la reina serà feliç i és per això que cada any, el 22 de juliol, per les festes del poble, es crida: Llarga vida als geranis!!!

Sembla una tonteria oi? Direu que això ja està inventat i es diu so en estereo?? Doncs nop, proveu-ho i veureu que no té res a veure, és força espectacular, com si t'estiguessin tallant el cabell en realitat (s'ha d'escoltar amb auriculars!!)



Si voleu llegir més sobre com ho fan, aquí va un link