El secuestro de la reina

Temps era temps, hi havia un regne molt xicotet governat per una reina estupenda a la qui tots els seus súbdits estimaven amb devoció infinita, i amb motiu, perquè ella es desvivia per ells, era generosa, comprensiva, divertida si era necessari, administrava amb sabiduria consells a tothom qui li demanava opinió, no soportava la injusticia en el seu territori, i havia desterrat la pobresa i la infelicitat del seu petit reialme.

Governà i treballà de forma incansable durant molts anys per la seva gent, tant que no tenia temps per a ella, i això era l'únic que entrisitia als seus súbdits que veien com al final de cada un dels esgotadors dies, ella es recollia amb melancolia a la seva habitació i passava llargues hores en el balcó de la seva habitació mirant a l'infinit pensant qui sap en què mentre les seves fantasies regaven i feien créixer els geranis del seu balcó.

Un dia però desaparesqué, fou com si hagués marxat volant durant la nit. La gent la buscà desesperadament durant mooolts dies, però fou com si la terra se l'hagués empassat. Al cap de poc temps començà a circular el rumor que la reina havia estat segrestada per un xicot del poble per regalar-li la felicitat que ella havia regalat a tanta gent.

El rumor es féu ràpidament llegenda i així durant generacions els avis expliquen als seus nets la història de la reina segrestada al passar sota el balcó. Es diu que mentre visquin i floreixin els geranis del seu balcó la reina serà feliç i és per això que cada any, el 22 de juliol, per les festes del poble, es crida: Llarga vida als geranis!!!