Estrella fugaç provinent d'una galàxia espiral en els límits de la Via Làctea,

vas sobrevolar la ciutat durant uns segons,

suficient perquè un foguet petit es contagiés de la teva llum

i suspirés per seguir-te mentre enviava gúspires al vent,

tot desitjant-te sort en el teu camí cap al doble quàsar de l'Óssa Major.

Ens tornarem a veure.

Un parell de grafittis de la novia del Popeye. Sembla que hi ha algun grafittero especialitzat en dibuixar-la en diferents posicions, jo ja n'he "caçat" dues i estic segur que pròximament trobaré més Olivies...





Link: plànol de graffitis

I ja que hi són un petit homenatge al "POPAI" com diuen els yanquis:

... o era Mira que cosa más linda?

Un jardí d'hivern.

Un lloc on m'agradaria viure.

Un lloc fet de tots els meus

bons records.

de tot el que m'agrada,

un sol ben verd,

uns tapets brodats,

unes fotos, una tetera...

I tu.

En el meu jardí d'hivern.




Música molt recomanable:

• L'ombre de ton chien

Lloc molt recomanable:

• Le moulin d'Auzigue

Aquest cop les empanades mentals no són meves, i ja em fa ràbia que no se m'hagin ocorregut a mi... L'exposició es troba al centre comercial de l'Illa Diagonal i és d'un tal Pep Torres que deu haver llegit molts tebeos de petit perquè els seus invents són dignes de figurar a la mítica revista. Aquí va una mostra:

• Cinturó metro: Un cinturó amb una cinte de medir incorporada. Per saber què tal va la dieta, res millor que veure com van desapareixent els cms, en comptes de la imprecissió que suposa calcular-ho amb els forats del cinturó.

• Cinefila: Amb l'objectiu d'evitar que els més espavilats et passin al davant a la cua del cinema, presentem aquesta iniciativa, consistent en un dorsal numerat que s'ha d'entregar a la porta d'entrada. Està clar que si tens el número 24 i et passa al davant el 142 li pots fotre la bronca amb totes les de la llei.

• Callamelos: Paper de caramel que no fa soroll. Embolcall de caramels fet amb material silenciós. Ara ja podem menjar caramels als cinemes i teatres sense molestar a tota la platea.
  

• Mitjons amb número de serie: Cada parell de mitjons té brodat un número de serie únic. S'ha acabat desaparellar els mitjons al treure'ls de la rentadora.

• Intrusilla: Màquina de posar supositoris.

• Taxibrella: Paraigua taxi. Què passa quan t'has deixat el paraigua a casa i es posa a ploure de forma salvatge? Presentem el primer servei de paraigua-taxi que t'acompanyen a peu allà on vulguis. El llum verd del damunt indica la seva disponibilitat o no.
  


• Cadira amb sistema anticaiguda: La cadira permet arrepenjar-se en les dues potes del darrera fent balanceig sense el perill de caure d'esquenes gràcies al seu sistema de dues potes contrapeasdes que per gravetat es despleguen al darrera i eviten la caiguda.
  

Link: plànol de graffitis

A la primera entrada del blog sobre grafittis, comentava que estic per fundar una ONG que es diria alguna cosa així com "Grafittis sin fronteras" o "Salvem els grafittis", i ho argumentava que n'hi que són moooolt més bons que altres mal anomenades obres d'art que estan exposades a sales d'art i museus.

Doncs aquí hi ha una mostra d'una grafittera que ha fet el salt dels murs de la ciutat a les parets de les sales d'art. Es fa anomenar Miss Van i algun dia, d'aquí uns anys em compraré les parets on sé que hi ha enterrats aquests tresors, els recuperaré, i els vendré a preu d'or... No hi ha qui inverteix en obres d'art en comptes de fer-ho en la borsa? Doncs jo també!!!

Aquí van un parell de descobriments que he fet pels carrers de la ciutat:



... Un vídeo amb altres obres seves:



... i un reportatge sobre una exposició que ha fet a una sala de Barcelona:






Hi ha més informació sobre ella, les seves exposicions i la seva obra, en aquest link, o senzillament buscant al google o al youtube.

EVERLASTING KISS:

• Traducció: "elàstic bes"

• Sinònim: Bes chicle o bes allargat

• Definició: Dícese dels petons que comencen ahir i s'acaben demà.

Directament de s'illa menor de ses Balears i contada per un autòcton del país amb generacions de tradició culinaria, descendent d'un gran chef i autor de diversos llibres de cuina, aquí va una perla, La Pomada en forma de sorbet o de granisat:

Ingredients:

• 1/2 litre d'aigua


• 200 gr de sucre


• 4 llimones


• Gin Xoriguer (l'autèntic)

Preparació:

1. Es bull durant 15 minuts l'aigua amb el sucre


2. S'exprimeixen les 4 llimones


3. Es fica tot a la nevera fins que queda ben fred


4. Es barreja


5. Tot al congelador barrejant de tant en tant per tenir cura que no es geli


6. S'afegeixen unes gotes (o un bon raig segons el gust del personal) del gin

Si es vol un sorbet a més es fan dos clares al punt de neu i es barreja tot.

Gat negre

en negra nit,

vigila la lluna,

lluna de platí.

Link: plànol de graffitis

Deambulaba por la ciudad.

Sabía de esos rincones preferidos por los enamorados para mostrar su amor eterno, las mejores horas del día, dominaba el lenguaje de las miradas y gracias a ello conocía cuando una pareja se besaría: los seguía ansioso por robarles ese momento de intimidad y nunca fallaba. Era un ladrón, un cazador de besos. En el momento preciso él estava allí para inmortalizar el momento en su retina.

Aún perdura en su memoria el vago recuerdo en el que él, era el protagonista de esos besos, o quizás era otra persona? o fue en otra vida? quedan muy lejos esos días en que derrochaba besos en todas sus formas, expresiones y colores, y en todos los lugares y circunstancias: besos cálidos y fríos, rojos y verdes, dulces y salados, picantes y sosos, largos, cortos, besos todos.

Pero llegó un día, así de repente, sin previo aviso, en que sus labios se secaron. Por mucho que lo intentara, que lo ansiara, que lo suplicase, ya nunca más pudo BESAR.

Ya mayor él, paseaba por la ciudad, robando besos a las jóvenes parejas enamoradas, mirándolas con ternura y con cierta envidia. Estos años le servieron para desarrollar su propia teoria, que un día cuando yo era muy niño, tuvo a bien contarme: me explicó que todos nacemos con un cupo de besos, es un número elevado, pero no infinito así que me recomendó no regalarlos alegremente, pero tampoco quedárselos para uno mismo, puesto que nada peor hay que llegar al final del camino conocedor que aún te quedan besos por repartir.

Durante mucho tiempo esas palabras rebotaron en mi pequeña cabeza, recuerdo haberte preguntado cuantos besos tengo y cómo sabré que se me agotan y tu respondiste con un melancólico "llegado el momento lo sabrás". También recuerdo que no quería besar a mis tíos y familiares cuando venían de visita "quiénes eran esos desconocidos para llevarse uno solo de mis besos" pensaba yo. Todo culpa tuya.

También es tu culpa, que pasados los años, cada vez que BESABA a alguien lo hiciese a conciencia, recordando tus palabras. Nunca regalé un BESO, pero he BESADO y mucho como tu bien sabes, pero ya no más. Ha tenido que transcurrir su vida y casi la mía para entender y sentir con toda su crueldad tus palabras, cómo tu debías sentirlas ese día en que me las contastes.

Y ahora soy yo, quien se pasea por las calles robando momentos íntimos que me transportan y me conmueven mientras pienso en ti, mientras pienso en ella.

3 versions per 3 generacions:

Obro els ulls amb pànic. Enfadat pel temps perdut dormint, temerós de que tot ho hagi somniat. Palpo a les fosques amb desesperació i em tranquil·litzo en trobar el teu cos al meu costat, allà on et vaig deixar ahir a la nit, esgotat. Et beso i t'acaricio mentalment, memoritzant per recordar, recordant per disfrutar, el primer cop, el primer de molts. Ens ho vam passar bé...

En el meu somni, em mires i em beses. La realitat és millor, ens mirem i ens besem. Vibrem com la nota llaaaaaaaarga d'un piano però lluny d'afeblir-se, la nostra creix en intensitat. I és que amb la química desafiem la física per adaptar-la a la nostra voluntat. I la voluntat et demana guerra, i el llit es converteix en el millor camp de batalla. En un moment de distracció, et deslliures dels meus llavis, serpenteges sota els llençols, agafes posició i m'ataques. Trencades les defenses, em rendeixo al teu vaivé i vé i va, i quan ja quasi està aquí, s'envà, t'envàs, t'apartes cruelment deixant-me suplicant i tremolós. Et miro i em mires, concentrats els dos em fonc entre els teus ulls i els meus et demanen el toc de gràcia i tu ataques amb més fúria, el meu cap rodola, el meu cos es tensa, els porus es dilaten, els crits se m'escapen, el temps es para, i en un moment d'èxtasis una explosió de sensacions i sentiments estalla mentre disparo l'últim tret i ambdós quedem morts en un bany de suor.

Sona el despertador més cruel que mai: no vull anar a treballar!!!