La veritable història de Sant Jordi i el Drac

Diuen que la història l’escriuen els vencedors, i la llegenda de Sant Jordi no n’és una excepció, però jo ara t’explicaré la veritable història de Sant Jordi i el drac.

Resulta que els dracs, lluny de ser uns éssers perversos que escupen foc i es mengen belles princeses, són unes criatures encantadores, pacífiques, intel·ligents i molt amistoses tot i que una mica solitàries.

Hi havia una època, fa molts i molts anys, en que a la terra hi havia mooolts dracs, bastants més que a l’actualitat de ben segur... Eren bons temps pels dracs, temps en que tothom els admirava, i es deia que si veies un drac, et portava mil i un dies de bona sort. A més, uns pocs privilegiats podien presumir de tenir com amic a un drac.

Entre aquests privilegiats, hi havia la princesa d’unes terres llunyanes. De fet es podia dir que eren molt més que amics, doncs es passaven dies sencers junts, ella li parlava de la seva trista vida a palau, i ell la distreia explicant-li mil llegendes i aventures de dracs, que la feien somniar i riure. Es professaven veritable amor un a l’altre i ella era eternament feliç les estones que podia passar al seu costat.

Però el seu pare, el rei, es mirava aquesta relació amb desconfiança. Ell anhelava que la seva filla es casés amb un príncep per així poder ampliar el seu reialme i les seves riqueses, així que va conspirar per desfer-se del drac. Va contractar a tots els pregoners i trobadors perquè difonguessin que els dracs, havien contret una estranya malaltia que els feia escopir foc i els feia embogir convertint-los en criatures perilloses. Al mateix temps va enviar al seu millor cavaller a matar-lo.

El cavaller que com hauràs endevinat s’anomenava Jordi, va anar a trobar al drac. Un cop davant d’ell, incapaç de matar-lo, li va explicar tot. El drac, ben trist a l’adonar-se de tots els problemes que estava causant i sobretot de que no tornaria a veure a la seva princesa, li va proposar la següent solució: ell desapareixeria i s’amagaria perquè no el tornessin a veure i el cavaller Jordi tornaria a palau explicant que havia matat el drac. Per acabar li demanà com a últim favor que li entregués un regal a la seva princesa, i amb aquestes paraules li donà la flor més maca mai vista sobre la terra.

Així fou com el drac capcot s’allunyà mentre el cavaller tornava amb el seu rei per explicar-li la mort del drac i entregar-li la flor a la princesa.

I aquesta és la veritable història contada tal i com realment va succeir. A partir d’aquell dia els dracs van anar desapareixent i per contra una nova flor que ara anomenem rosa va anar poblant els nostres jardins i cors.

I em preguntaràs com és que jo conec aquesta història? Doncs perquè el drac de Sant Jordi es deia Puff i fou ell mateix qui me la va contar amb els ulls vidriosos quan jo encara era jove i no havia conegut ni princeses ni regalat cap rosa per Sant Jordi.