Practicava un dels meu esports preferits, xafardejar llibres a l'FNAC quan un tio se'm planta davant pretenent fer veure que em coneixia. Odio que m'interrompin d'aquesta manera...
- Jordi? Ets el Jordi oi?
"Merda... potser si que em coneix" penso, així que me'l miro amb més deteniment; cabell canós i desgrenyat, uns 45 anys, mirada tímida, posat encongit, samarreta esparracada d'un concert del Boss de l'any 94, maltractat per la vida... "uffff... quina mala pinta, definitivament no et conec".
- Si home, no em recordes? Sóc el Sergi collons, estàvem en aquella ONG... Anda que no ens vam fotre farres junts...
- Osties cabrón, serà possible? - dic jo mentre reconec que potser si que s'assembla al xaval aquell que volia marxar de la ciutat per anar a criar vaques, i ens menjava el tarro sobre el calentament global... Osties ara que hi caic el tio, fou el primer boig que li vaig sentir parlar de la merda aquesta del calentament, i ara mira... no hi ha dia que no surti als diaris...
- Però quants anys fa que no ens veiem?? 10 anys com a mínim no... tio no has canviat gens...
Es fa un silenci incòmode i finalment reacciono amb un fil de veu "tu tampoc..."
Després de parlar de tot i res durant uns minuts més, ens despedim amb el típic "osties a veure si fem una quedada amb tota la penya aquella, val d'acord, tu ho montes oi? em truques!! Adeu, adeu..."
I cadascú marxa pel seu costat submergits en els records de quan realment, encara no havíem canviat.
Recordar: Del llatí re-cordis, tornar a passar pel cor. "Tornar a passar"... com una espècie d'allioli que et repeteix... anys després.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada